òxid

See also: oxid, Oxid, and oxíð

Catalan

Etymology

Borrowed from French oxyde. First attested in 1839.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic, Valencian) [ˈɔk.sit]

Noun

òxid m (plural òxids)

1. oxide

Derived terms

• diòxid
• monòxid

See also

• rovell

Further reading

• “òxid” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “òxid” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “òxid” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.