bebroeden

Dutch

Verb

bebroeden

1. to incubate (eggs)

Conjugation

Conjugation of bebroeden (weak, prefixed)

infinitive	bebroeden
	present tense	past tense
1st person singular	bebroed	bebroedde
2nd person singular	bebroedt	bebroedde
3rd person singular	bebroedt	bebroedde
plural	bebroeden	bebroedden
subjunctive sing.1	bebroede	bebroedde
subjunctive plur.1	bebroeden	bebroedden
imperative sing.	bebroed
imperative plur.1	bebroedt
participles	bebroedend	(hebben) bebroed
1)Archaic.