canelobre
Catalan edit
Etymology edit
Inherited from Vulgar Latin *candelubrum, from Latin candēlābrum. First attested in the 13th century.[1]
Pronunciation edit
- IPA(key): (Central) [kə.nəˈlɔ.βɾə]
- IPA(key): (Balearic) [kə.nəˈlɔ.bɾə]
- IPA(key): (Valencian) [ka.neˈlɔ.bɾe]
Noun edit
canelobre m (plural canelobres)
Related terms edit
References edit
- ^ “canelobre”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
Further reading edit
- “canelobre” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “canelobre” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “canelobre” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.