corroure

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin corrōdere. Based on the model of Old Catalan roure (from Latin rōdere).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [kuˈrɔw.ɾə]
• IPA^(key): (Balearic) [koˈrɔw.ɾə]
• IPA^(key): (Valencian) [koˈrɔw.ɾe]

Verb

corroure

1. (obsolete) to corrode

Related terms

• corroir

Further reading

• “corroure” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “corroure”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “corroure” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “corroure” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.