creient

Catalan

Etymology

From creure (“to believe”).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [kɾəˈjen]
• IPA^(key): (Balearic) [kɾəˈjent]
• IPA^(key): (Valencian) [kɾeˈjent]

Adjective

creient m or f (masculine and feminine plural creients)

1. faithful, religious, devout

Noun

creient m or f by sense (plural creients)

1. believer (a person who believes; especially regarding religion)

Verb

creient

1. gerund of creure

Further reading

• “creient” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “creient”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “creient” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “creient” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.