descloure

Catalan

Etymology

From Latin disclūdere, present active infinitive of disclūdō.

Verb

descloure (first-person singular present descloc, past participle desclòs)

1. to open

Conjugation

Conjugation of descloure (second conjugation with velar infix, irregular past participle)

infinitive			descloure
present participle			descloent
past participle			desclòs
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
Indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	descloc	desclous	desclou	descloem	descloeu	desclouen
	imperfect	descloïa	descloïes	descloïa	descloíem	descloíeu	descloïen
	future	desclouré	desclouràs	desclourà	desclourem	descloureu	desclouran
	preterite	descloguí	desclogueres	desclogué	descloguérem	descloguéreu	desclogueren
	conditional	desclouria	desclouries	desclouria	desclouríem	desclouríeu	desclourien
subjunctive		jo	tu	ell/ella	nosaltres	vosaltres	ells/elles
	present	desclogui	descloguis	desclogui	descloguem	desclogueu	descloguin
	imperfect	desclogués	descloguessis	desclogués	descloguéssim	descloguéssiu	descloguessin
imperative		-	tu	ell/ella	nosaltres	vosaltres	ells/elles
		—	desclou	desclogui	descloguem	descloeu	descloguin

Synonyms

• obrir

Antonyms

• cloure
• tancar

Related terms

• desclosa f

References

• Institut d'Estudis Catalans (1995). Diccionari de la llengua catalana (4ta. edició). ISBN 84-412-2477-3.