diaca

Catalan

Etymology

Semi-learned borrowing from Ecclesiastical Latin diaconus, from Ancient Greek διᾱ́κονος (diā́konos).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [diˈa.kə]
• IPA^(key): (Valencian) [diˈa.ka]
• Rhymes: -aka

Noun

diaca m (plural diaques)

1. deacon

Derived terms

• ardiaca
• arxidiaca

Related terms

• diaconat

Further reading

• “diaca” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “diaca”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “diaca” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “diaca” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.