displicent

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin displicentem.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [dis.pliˈsen]
• IPA^(key): (Balearic, Valencian) [dis.pliˈsent]

Adjective

displicent m or f (masculine and feminine plural displicents)

1. unenthusiastic

Related terms

• displicència

Further reading

• “displicent” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “displicent”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “displicent” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “displicent” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Latin

Verb

displicent

1. third-person plural present active subjunctive of displicō