dragó

See also: drago, Drago, and dragò

Catalan

Etymology

Inherited from Latin dracōnem (compare Occitan dragon, French dragon, Spanish dragón), from Ancient Greek δράκων (drákōn). Cognate to Catalan drac, which came from the Latin nominative dracō.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [dɾəˈɣo]
• IPA^(key): (Valencian) [dɾaˈɣo]

• Audio (Valencian)

  (file)

• Rhymes: -o

Noun

dragó m (plural dragons)

1. gecko
2. (military) dragoon

Derived terms

• dragó de Komodo

Further reading

• “dragó” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “dragó”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “dragó” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “dragó” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Spanish

Pronunciation

• IPA^(key): /dɾaˈɡo/ [d̪ɾaˈɣ̞o]
• Rhymes: -o
• Syllabification: dra‧gó

Verb

dragó

1. third-person singular preterite indicative of dragar