edicte

See also: édicté and édicte

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin ēdictum.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əˈðik.tə]
• IPA^(key): (Valencian) [eˈðik.te]

Noun

edicte m (plural edictes)

1. edict

Further reading

• “edicte” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “edicte”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “edicte” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “edicte” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Latin

Pronunciation

• (Classical) IPA^(key): /eːˈdik.te/, [eːˈd̪ɪkt̪ɛ]
• (modern Italianate Ecclesiastical) IPA^(key): /eˈdik.te/, [eˈd̪ikt̪e]

Participle

ēdicte

1. vocative masculine singular of ēdictus