escopir

Catalan

Etymology

Inherited from Late Latin *excōnspuere, from Latin cōnspuō.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əs.kuˈpi]
• IPA^(key): (Valencian) [es.koˈpiɾ]

• Audio

  (file)

Verb

escopir (first-person singular present escupo, first-person singular preterite escopí, past participle escopit)

1. (intransitive, transitive) to spit

Conjugation

    Conjugation of escopir (third conjugation, without -eix-, irregular)

infinitive			escopir
gerund			escopint
past participle				masculine		feminine
		singular		escopit		escopida
		plural		escopits		escopides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	escupo	escups	escup	escopim	escopiu	escupen
	imperfect	escopia	escopies	escopia	escopíem	escopíeu	escopien
	future	escopiré	escopiràs	escopirà	escopirem	escopireu	escopiran
	preterite	escopí	escopires	escopí	escopírem	escopíreu	escopiren
	conditional	escopiria	escopiries	escopiria	escopiríem	escopiríeu	escopirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	escupi	escupis	escupi	escopim	escopiu	escupin
	imperfect	escopís	escopissis	escopís	escopíssim	escopíssiu	escopissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	escup	escupi	escopim	escopiu	escupin
	negative (no)	—	no escupis	no escupi	no escopim	no escopiu	no escupin

Derived terms

• escopidor
• escopidora
• escopina

Further reading

• “escopir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “escopir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Occitan

Pronunciation

• Audio (Béarn)

  (file)

Verb

escopir

1. Alternative form of escupir

Conjugation

This verb needs an inflection-table template.