esdevenir

Catalan

Etymology

From Latin ex + dēvenīre, present active infinitive of dēveniō.

Verb

esdevenir (first-person singular present esdevinc, past participle esdevingut)

1. to become, to turn into

Conjugation

As intervenir.

    Conjugation of esdevenir (second conjugation with velar infix, type tenir)

infinitive			esdevenir
present participle			esdevenint
past participle			esdevingut
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
Indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esdevinc	esdevens	esdevé	esdevenim	esdeveniu	esdevenen
	imperfect	esdevenia	esdevenies	esdevenia	esdeveníem	esdeveníeu	esdevenien
	future	esdevindré	esdevindràs	esdevindrà	esdevindrem	esdevindreu	esdevindran
	preterite	esdevinguí	esdevingueres	esdevingué	esdevinguérem	esdevinguéreu	esdevingueren
	conditional	esdevindria	esdevindries	esdevindria	esdevindríem	esdevindríeu	esdevindrien
subjunctive		jo	tu	ell/ella	nosaltres	vosaltres	ells/elles
	present	esdevingui	esdevinguis	esdevingui	esdevinguem	esdevingueu	esdevinguin
	imperfect	esdevingués	esdevinguessis	esdevingués	esdevinguéssim	esdevinguéssiu	esdevinguessin
imperative		-	tu	ell/ella	nosaltres	vosaltres	ells/elles
			esdevén	esdevingui	esdevinguem	esdeveniu	esdevinguin

Derived terms

• esdevenir-se