esplèndid
Catalan edit
Etymology edit
Borrowed from Latin splendidus, from splendere (“to shine”) + -idus (“adjective forming suffix”).
Pronunciation edit
Adjective edit
esplèndid (feminine esplèndida, masculine plural esplèndids, feminine plural esplèndides)
Derived terms edit
Further reading edit
- “esplèndid” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “esplèndid”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
- “esplèndid” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “esplèndid” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.