estella

Catalan

Etymology 1

Inherited from Late Latin astella, from astla, from Latin assula. Compare Spanish astilla.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əsˈte.ʎə]
• IPA^(key): (Valencian) [esˈte.ʎa]

Noun

estella f (plural estelles)

1. splinter

Derived terms

• estellar
• estellera
• estellicó

Further reading

• “estella” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “estella”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “estella” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “estella” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Etymology 2

Verb

estella

1. inflection of estellar:
   1. third-person singular present indicative
   2. second-person singular imperative