estranger

English

Etymology

From estrange +‎ -er.

Noun

estranger (plural estrangers)

1. One who estranges.

Synonyms

• alienator

Anagrams

• sergreant, garneters, Gaertners

Catalan

Etymology

Borrowed from Old French estrangier.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əs.tɾəɲˈʒe]
• IPA^(key): (Valencia) [es.tɾaɲˈd͡ʒeɾ]

Adjective

estranger (feminine estrangera, masculine plural estrangers, feminine plural estrangeres)

1. foreign

Derived terms

• estrangeria

Noun

estranger m or f by sense (plural estrangers)

1. foreigner

   a l'estranger ― abroad

   És a l’estranger. ― He's abroad.

Related terms

• estrany

Further reading

• “estranger” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “estranger”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “estranger” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “estranger” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Middle French

Etymology

From Old French estrangier.

Adjective

estranger m (feminine singular estrangere, masculine plural estrangers, feminine plural estrangeres)

1. foreign; not one's own

Noun

estranger m (plural estrangers, feminine singular estrangere, feminine plural estrangeres)

1. foreigner

Descendants

• French: étranger