fresc
Catalan edit
Etymology edit
Inherited from Vulgar Latin *friscum.
Pronunciation edit
Adjective edit
fresc (feminine fresca, masculine plural frescs or frescos, feminine plural fresques)
Related terms edit
Noun edit
fresc m (plural frescs or frescos)
Further reading edit
- “fresc” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “fresc”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
- “fresc” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “fresc” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
Dalmatian edit
Etymology edit
Likely borrowed from Italian fresco.
Adjective edit
fresc
References edit
- Bartoli, Matteo (1906) Il Dalmatico: Resti di un’antica lingua romanza parlata da Veglia a Ragusa e sua collocazione nella Romània appenino-balcanica, Rome: Istituto della Enciclopedia Italiana, published 2000, page 83
Occitan edit
Etymology edit
Inherited from Old Occitan fresc, from Vulgar Latin *friscum.
Pronunciation edit
Audio (file)
Adjective edit
fresc m (feminine singular fresca, masculine plural frescs, feminine plural frescas)
Old Occitan edit
Etymology edit
Inherited from Vulgar Latin *friscum.
Adjective edit
fresc
- fresh
- 12th century, Bernard de Ventadour, Tant ai mo cor ple de joya
- Gens cors ab frescha color
- A fair body with a fresh color
- 12th century, Bernard de Ventadour, Tant ai mo cor ple de joya
Descendants edit
- Occitan: fresc
Romanian edit
Noun edit
fresc n (plural fresce)
Declension edit
Declension of fresc