interclusus
Latin
Etymology
Perfect passive participle of interclūdō
Participle
interclūsus m (feminine interclūsa, neuter interclūsum); first/second declension
Inflection
| Number | Singular | Plural | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Case \ Gender | Masculine | Feminine | Neuter | Masculine | Feminine | Neuter | |
| nominative | interclūsus | interclūsa | interclūsum | interclūsī | interclūsae | interclūsa | |
| genitive | interclūsī | interclūsae | interclūsī | interclūsōrum | interclūsārum | interclūsōrum | |
| dative | interclūsō | interclūsae | interclūsō | interclūsīs | interclūsīs | interclūsīs | |
| accusative | interclūsum | interclūsam | interclūsum | interclūsōs | interclūsās | interclūsa | |
| ablative | interclūsō | interclūsā | interclūsō | interclūsīs | interclūsīs | interclūsīs | |
| vocative | interclūse | interclūsa | interclūsum | interclūsī | interclūsae | interclūsa | |