interrogatiu

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin interrogātīvus.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [in.tə.ru.ɣəˈtiw]
• IPA^(key): (Balearic) [in.tə.ro.ɣəˈtiw]
• IPA^(key): (Valencian) [in.te.ro.ɣaˈtiw]
• Rhymes: -iw

Adjective

interrogatiu (feminine interrogativa, masculine plural interrogatius, feminine plural interrogatives)

1. interrogative (asking or denoting a question)

Derived terms

• interrogativament

Related terms

• interrogació
• interrogar

Further reading

• “interrogatiu” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “interrogatiu”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “interrogatiu” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “interrogatiu” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.