meridià
Catalan edit
Etymology edit
Borrowed from Latin merīdiānus.
Pronunciation edit
Adjective edit
meridià (feminine meridiana, masculine plural meridians, feminine plural meridianes)
- (relational) meridian, midday
- 1953, Josep Pla, Les hores:
- En el meu llibre El vent de garbí he parlat llargament de la rotació dels vents seguint el camí del sol: el gregal del matí arrossegant sobre els seus lloms tritons i sirenes, cargols d'escuma, lluïssors rutilants, olor de pinassa, posant frescor de verd en les persianes; el xaloc petitet —el xaloquet de la Crònica de Muntaner— asfixiat pel sol meridià; el llebeig o garbí de l'hora de posar l'arròs a taula.
- In my book The southwest wind I spoke at length about the rotation of the winds following the path of the sun: the northeast wind of morning dragging over its loins tritons and sirens, spirals of foam, sparking brightness, the scent of pine, putting the freshness of greenery in the blinds; the small sirocco--the "xaloquet" of the Chronicle of Muntaner--asphyxiated by the midday sun; the southwest wind of the hour when rice is set on the table.
Noun edit
meridià m (plural meridians)
- (geography) meridian (an imaginary great circle on the Earth's surface, passing through the geographic poles)
Related terms edit
Further reading edit
- “meridià” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “meridià”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
- “meridià” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “meridià” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.