noure

See also: nouré

Catalan

Etymology

Inherited from Vulgar Latin *nocĕre, from Latin nocēre.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ˈnɔw.ɾə]
• IPA^(key): (Valencian) [ˈnɔw.ɾe]

Verb

noure (first-person singular present noc, first-person singular preterite noguí, past participle nogut); root stress: (Central, Valencian, Balearic) /ɔ/

1. (obsolete, transitive) to harm, to prejudice

Conjugation

    Conjugation of noure (second conjugation, irregular, with velar infix)

infinitive			noure
gerund			noent
past participle				masculine		feminine
		singular		nogut		noguda
		plural		noguts		nogudes
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	noc	nous	nou	noem	noeu	nouen
	imperfect	noïa	noïes	noïa	noíem	noíeu	noïen
	future	nouré	nouràs	nourà	nourem	noureu	nouran
	preterite	noguí	nogueres	nogué	noguérem	noguéreu	nogueren
	conditional	nouria	nouries	nouria	nouríem	nouríeu	nourien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	nogui	noguis	nogui	noguem	nogueu	noguin
	imperfect	nogués	noguessis	nogués	noguéssim	noguéssiu	noguessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	nou	nogui	noguem	noeu	noguin
	negative (no)	—	no noguis	no nogui	no noguem	no nogueu	no noguin

Related terms

• nociu

Further reading

• “noure” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “noure”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “noure” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “noure” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.