oferir

Catalan

Etymology

Inherited from Vulgar Latin *offerīre, from Latin offerre.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [u.fəˈɾi]
• IPA^(key): (Balearic) [o.fəˈɾi]
• IPA^(key): (Valencian) [o.feˈɾiɾ]

Verb

oferir (first-person singular present ofereixo, first-person singular preterite oferí, past participle ofert or oferit)

1. to offer

Conjugation

    Conjugation of oferir (third conjugation, with -eix-, irregular)

infinitive			oferir
gerund			oferint
past participle				masculine		feminine
		singular		ofert, oferit		oferta, oferida
		plural		oferts, oferits		ofertes, oferides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	ofereixo	ofereixes	ofereix	oferim	oferiu	ofereixen
	imperfect	oferia	oferies	oferia	oferíem	oferíeu	oferien
	future	oferiré	oferiràs	oferirà	oferirem	oferireu	oferiran
	preterite	oferí	oferires	oferí	oferírem	oferíreu	oferiren
	conditional	oferiria	oferiries	oferiria	oferiríem	oferiríeu	oferirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	ofereixi	ofereixis	ofereixi	oferim	oferiu	ofereixin
	imperfect	oferís	oferissis	oferís	oferíssim	oferíssiu	oferissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	ofereix	ofereixi	oferim	oferiu	ofereixin
	negative (no)	—	no ofereixis	no ofereixi	no oferim	no oferiu	no ofereixin

Derived terms

• oferiment

Related terms

• ofrena
• oferta

References

• “oferir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “oferir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “oferir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “oferir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Middle French

Etymology

From Old French ofrir.

Verb

oferir

1. to offer

Descendants

• French: offrir