sospitar

Catalan

Etymology

From Latin suspectāre.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [sus.piˈta]
• IPA^(key): (Balearic) [sos.piˈta]
• IPA^(key): (Valencian) [sos.piˈtaɾ]

Verb

sospitar (first-person singular present sospito, first-person singular preterite sospití, past participle sospitat)

1. (transitive) to suspect
2. (intransitive) to be suspicious [+ de (object) = of]

Conjugation

    Conjugation of sospitar (first conjugation)

infinitive			sospitar
gerund			sospitant
past participle				masculine		feminine
		singular		sospitat		sospitada
		plural		sospitats		sospitades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	sospito	sospites	sospita	sospitem	sospiteu	sospiten
	imperfect	sospitava	sospitaves	sospitava	sospitàvem	sospitàveu	sospitaven
	future	sospitaré	sospitaràs	sospitarà	sospitarem	sospitareu	sospitaran
	preterite	sospití	sospitares	sospità	sospitàrem	sospitàreu	sospitaren
	conditional	sospitaria	sospitaries	sospitaria	sospitaríem	sospitaríeu	sospitarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	sospiti	sospitis	sospiti	sospitem	sospiteu	sospitin
	imperfect	sospités	sospitessis	sospités	sospitéssim	sospitéssiu	sospitessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	sospita	sospiti	sospitem	sospiteu	sospitin
	negative (no)	—	no sospitis	no sospiti	no sospitem	no sospiteu	no sospitin

Derived terms

• sospita
• sospitable
• sospitós

 

Related terms

• suspecte
• suspicaç
• suspició

 

Further reading

• “sospitar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “sospitar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “sospitar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “sospitar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.