speciosus
Latin
Etymology
From speciēs (“appearance”).
Adjective
speciōsus m (feminine speciōsa, neuter speciōsum); first/second declension
Inflection
| Number | Singular | Plural | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Case \ Gender | Masculine | Feminine | Neuter | Masculine | Feminine | Neuter | |
| nominative | speciōsus | speciōsa | speciōsum | speciōsī | speciōsae | speciōsa | |
| genitive | speciōsī | speciōsae | speciōsī | speciōsōrum | speciōsārum | speciōsōrum | |
| dative | speciōsō | speciōsae | speciōsō | speciōsīs | speciōsīs | speciōsīs | |
| accusative | speciōsum | speciōsam | speciōsum | speciōsōs | speciōsās | speciōsa | |
| ablative | speciōsō | speciōsā | speciōsō | speciōsīs | speciōsīs | speciōsīs | |
| vocative | speciōse | speciōsa | speciōsum | speciōsī | speciōsae | speciōsa | |
Related terms
Descendants
- English: specious