terç

See also: terc and terč

Catalan

Etymology

Inherited from Latin tertius (“third”), from trēs (“three”), from Proto-Indo-European *tréyes.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic, Valencian) [ˈtɛrs]
• Homophone: ters

Noun

terç m (plural terços)

1. third (one of three equal parts of a whole)

   Un terç dels votants s'abstingué.

   One third of the voters abstained

2. (Roman Catholicism) prayer beads used to pray the rosary
3. (historical, military) tercio (a type of military formation used in the early modern age)
4. (castells) a casteller on the third level of the tronc

Derived terms

• terç de darrere
• terçanell
• terçar
• terçat
• tercejar
• terçó

 

Related terms

• terçana
• tercer
• tercet
• tres

 

Further reading

• “terç” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “terç”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “terç” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “terç” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.