víctor

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin victor (“victor, winner”).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [ˌbikˈto]
• IPA^(key): (Balearic) [ˌvikˈto]
• IPA^(key): (Valencian) [ˌvikˈtoɾ]

Noun

víctor m (plural víctors)

1. cheer, acclamation

Further reading

• “víctor” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “víctor” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “víctor”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “víctor” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.