virtut

See also: virtût

Catalan

Etymology

Probably a semi-learned borrowing from Latin virtūtem. Cognate with Occitan vertut.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [birˈtut]
• IPA^(key): (Balearic) [virˈtut]
• IPA^(key): (Valencian) [viɾˈtut]

Noun

virtut f (plural virtuts)

1. virtue

Related terms

• virtuós
• virtuosisme
• virtuositat

Further reading

• “virtut” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “virtut”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “virtut” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “virtut” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.