eixarrancar

Catalan

Etymology

From eixancarrar by metathesis.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ə.ʃə.rəŋˈka]
• IPA^(key): (Valencia) [ej.ʃa.raŋˈkaɾ]

Verb

eixarrancar (first-person singular present eixarranco, first-person singular preterite eixarranquí, past participle eixarrancat)

1. Alternative form of eixancarrar (“to spread the legs”)

Conjugation

    Conjugation of eixarrancar (first conjugation, c-qu alternation)

infinitive			eixarrancar
gerund			eixarrancant
past participle				masculine		feminine
		singular		eixarrancat		eixarrancada
		plural		eixarrancats		eixarrancades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	eixarranco	eixarranques	eixarranca	eixarranquem	eixarranqueu	eixarranquen
	imperfect	eixarrancava	eixarrancaves	eixarrancava	eixarrancàvem	eixarrancàveu	eixarrancaven
	future	eixarrancaré	eixarrancaràs	eixarrancarà	eixarrancarem	eixarrancareu	eixarrancaran
	preterite	eixarranquí	eixarrancares	eixarrancà	eixarrancàrem	eixarrancàreu	eixarrancaren
	conditional	eixarrancaria	eixarrancaries	eixarrancaria	eixarrancaríem	eixarrancaríeu	eixarrancarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	eixarranqui	eixarranquis	eixarranqui	eixarranquem	eixarranqueu	eixarranquin
	imperfect	eixarranqués	eixarranquessis	eixarranqués	eixarranquéssim	eixarranquéssiu	eixarranquessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	eixarranca	eixarranqui	eixarranquem	eixarranqueu	eixarranquin
	negative (no)	—	no eixarranquis	no eixarranqui	no eixarranquem	no eixarranqueu	no eixarranquin

Further reading

• “eixarrancar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.