empitjorar

Catalan

Etymology

Inherited from Early Medieval Latin impeiōrāre, from Latin peiōrem (“worse”).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [əm.pi.d͡ʒuˈɾa]
• IPA^(key): (Balearic) [əm.pi.d͡ʒoˈɾa]
• IPA^(key): (Valencian) [em.pi.d͡ʒoˈɾaɾ]

Verb

empitjorar (first-person singular present empitjoro, first-person singular preterite empitjorí, past participle empitjorat); root stress: (Central, Valencian, Balearic) /o/

1. (intransitive) to worsen; get worse
2. (transitive) to make worse

Conjugation

    Conjugation of empitjorar (first conjugation)

infinitive			empitjorar
gerund			empitjorant
past participle				masculine		feminine
		singular		empitjorat		empitjorada
		plural		empitjorats		empitjorades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	empitjoro	empitjores	empitjora	empitjorem	empitjoreu	empitjoren
	imperfect	empitjorava	empitjoraves	empitjorava	empitjoràvem	empitjoràveu	empitjoraven
	future	empitjoraré	empitjoraràs	empitjorarà	empitjorarem	empitjorareu	empitjoraran
	preterite	empitjorí	empitjorares	empitjorà	empitjoràrem	empitjoràreu	empitjoraren
	conditional	empitjoraria	empitjoraries	empitjoraria	empitjoraríem	empitjoraríeu	empitjorarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	empitjori	empitjoris	empitjori	empitjorem	empitjoreu	empitjorin
	imperfect	empitjorés	empitjoressis	empitjorés	empitjoréssim	empitjoréssiu	empitjoressin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	empitjora	empitjori	empitjorem	empitjoreu	empitjorin
	negative (no)	—	no empitjoris	no empitjori	no empitjorem	no empitjoreu	no empitjorin

Synonyms

• agreujar

Derived terms

• empitjorament

Related terms

• pitjor
• pitjorar

Further reading

• “empitjorar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.