lladruc

Catalan

Etymology

Deverbal from lladrar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ʎəˈðɾuk]
• IPA^(key): (Valencian) [ʎaˈðɾuk]

Noun

lladruc m (plural lladrucs)

1. bark (of an animal, especially a dog)

   Synonym: lladrament

   • 2002, Albert Sánchez Piñol, chapter 10, in La pell freda, La Campana, →ISBN:

     Podia sentir els seus lladrucs, allà baix. Amb prou feines vaig veure l'urpa que atacava el tercer quinqué.

     (please add an English translation of this quotation)

Further reading

• “lladruc” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “lladruc”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “lladruc” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “lladruc” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.