al·legar

See also: allegar

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin allēgāre.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əl.ləˈɣa]
• IPA^(key): (Valencia) [al.leˈɣaɾ]

Verb

al·legar (first-person singular present al·lego, first-person singular preterite al·leguí, past participle al·legat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencia) /e/; (Balearic) /ə/

1. to allege

Conjugation

    Conjugation of al·legar (first conjugation, g-gu alternation)

infinitive			al·legar
gerund			al·legant
past participle				masculine		feminine
		singular		al·legat		al·legada
		plural		al·legats		al·legades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	al·lego	al·legues	al·lega	al·leguem	al·legueu	al·leguen
	imperfect	al·legava	al·legaves	al·legava	al·legàvem	al·legàveu	al·legaven
	future	al·legaré	al·legaràs	al·legarà	al·legarem	al·legareu	al·legaran
	preterite	al·leguí	al·legares	al·legà	al·legàrem	al·legàreu	al·legaren
	conditional	al·legaria	al·legaries	al·legaria	al·legaríem	al·legaríeu	al·legarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	al·legui	al·leguis	al·legui	al·leguem	al·legueu	al·leguin
	imperfect	al·legués	al·leguessis	al·legués	al·leguéssim	al·leguéssiu	al·leguessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	al·lega	al·legui	al·leguem	al·legueu	al·leguin
	negative (no)	—	no al·leguis	no al·legui	no al·leguem	no al·legueu	no al·leguin

Related terms

• al·legació

Further reading

• “al·legar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.