bandoler

Catalan

Etymology

From bàndol +‎ -er.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [bən.duˈle]
• IPA^(key): (Balearic) [bən.doˈle]
• IPA^(key): (Valencian) [ban.doˈleɾ]

Noun

bandoler m (plural bandolers, feminine bandolera)

1. bandit; highwayman

   Synonym: bandit

Derived terms

• bandolerisme

Further reading

• “bandoler” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “bandoler”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “bandoler” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “bandoler” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.