domian
Old Saxon
Etymology
From Proto-Germanic *dōmijaną, akin to Old English dēman, Old Norse dæma.
Verb
dōmian
Conjugation
Conjugation of dōmian
| indicative | present | preterite |
|---|---|---|
| 1st person singular | dōmiu | dōmda |
| 2nd person singular | dōmis | dōmdes |
| 3rd person singular | dōmid | dōmda |
| plural | dōmiad | dōmdun |
| subjunctive | present | past |
| 1st person singular | dōmie | dōmdi |
| 2nd person singular | dōmies | dōmdis |
| 3rd person singular | dōmie | dōmdi |
| plural | dōmien | dōmdin |
| imperative | present | — |
| singular | dōmi | |
| plural | dōmiad | |
| participle | present | past |
| dōmiandi | (gi)dōmid |