reial

Catalan

Etymology

Inherited from Old Catalan reyal, from Latin rēgālis. Doublet of rial.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [rəˈjal]
• IPA^(key): (Valencia) [reˈjal]

Adjective

reial m or f (masculine and feminine plural reials)

1. royal, regal

Derived terms

• reialesa
• reialisme
• reialista

Related terms

• rei
• reialme

References

• “reial” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “reial”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “reial” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “reial” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Occitan

Etymology

From Old Occitan, from Latin rēgālis.

Pronunciation

• Audio (Languedoc):

  (file)

Adjective

reial m

1. regal; royal

Related terms

• rei

Old French

Adjective

reial m (oblique and nominative feminine singular reial or reiale)

1. Alternative form of roial

Portuguese

Adjective

reial m or f (plural reiais)

1. Obsolete spelling of real.