vermell
Catalan edit
Etymology edit
Inherited from Old Catalan vermell~vermeyl, from Latin vermiculus (“little worm”). Compare Occitan vermelh, French vermeil, Spanish bermejo, Italian vermiglio. First attested in the 13th century.[1]
Pronunciation edit
- IPA(key): (Central) [bərˈmɛʎ]
- IPA(key): (Balearic) [vərˈməʎ]
- IPA(key): (Valencian) [veɾˈmeʎ]
Audio (file)
Adjective edit
vermell (feminine vermella, masculine plural vermells, feminine plural vermelles)
Derived terms edit
Noun edit
vermell m (plural vermells)
See also edit
blanc | gris | negre |
roig, vermell; carmesí | taronja; marró | groc; crema |
verd llima | verd | |
cian; xarxet | atzur | blau |
violat; indi | magenta; lila, porpra | rosa |
References edit
- ^ “vermell”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
Further reading edit
- “vermell” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “vermell” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “vermell” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.