vilatà

Catalan

Etymology

From vila +‎ -à.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [bi.ləˈta]
• IPA^(key): (Balearic) [vi.ləˈta]
• IPA^(key): (Valencian) [vi.laˈta]

Adjective

vilatà (feminine vilatana, masculine plural vilatans, feminine plural vilatanes)

1. (relational) village

Noun

vilatà m (plural vilatans, feminine vilatana)

1. villager

Further reading

• “vilatà” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “vilatà”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “vilatà” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “vilatà” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.