deceptiu

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin dēceptīvus. First attested in the 14th century.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [də.səpˈtiw]
• IPA^(key): (Valencian) [de.sepˈtiw]
• Rhymes: -iw

Adjective

deceptiu (feminine deceptiva, masculine plural deceptius, feminine plural deceptives)

1. disappointing

   Synonym: decebedor

Related terms

• decebre

Further reading

• “deceptiu” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “deceptiu” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “deceptiu” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.