defecte

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin dēfectus. First attested in 1490.

Noun

defecte m (plural defectes)

1. defect

Derived terms

• defectuós

Related terms

• defecció
• defectible
• defectiu

 

Further reading

• “defecte” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “defecte” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “defecte” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Latin

Adjective

dēfecte

1. vocative masculine singular of dēfectus