freqüent

See also: frequent and fréquent

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin frequentem. First attested in 1653.

Pronunciation

• Rhymes: -ent

Adjective

freqüent m or f (masculine and feminine plural freqüents)

1. frequent; often

   Antonym: infreqüent

Derived terms

• freqüentment

Related terms

• freqüència
• freqüentar
• infreqüent

Further reading

• “freqüent” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “freqüent” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “freqüent” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.