genotip

Catalan

Etymology

From geno- +‎ -tip.

Noun

genotip m (plural genotips)

1. (genetics) genotype

   Synonym: genotipus

Derived terms

• genotípic

Further reading

• “genotip” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “genotip”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “genotip” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Romanian

Etymology

Borrowed from French génotype.

Noun

genotip n (plural genotipuri)

1. genotype

Declension

Declension of genotip

	singular		plural
	indefinite articulation	definite articulation	indefinite articulation	definite articulation
nominative/accusative	(un) genotip	genotipul	(niște) genotipuri	genotipurile
genitive/dative	(unui) genotip	genotipului	(unor) genotipuri	genotipurilor
vocative	genotipule		genotipurilor