iodur

Catalan

Etymology

From iode +‎ -ur.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [juˈður]
• IPA^(key): (Valencian) [joˈður]

Noun

iodur m (plural iodurs)

1. (inorganic chemistry) iodide

Further reading

• “iodur” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “iodur”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “iodur” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “iodur” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.