judes

See also: Judes and judės

Catalan

Etymology

From Judes (“Judas (Iscariot)”), who betrayed Jesus.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ˈʒu.ðəs]
• IPA^(key): (Valencia) [ˈd͡ʒu.ðes]

Noun

judes m (invariable)

1. Judas (a traitor)

Further reading

• “judes” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “judes”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “judes” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “judes” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Swedish

Noun

judes

1. indefinite genitive singular of jude