monòcit

Catalan

Etymology

From mono- +‎ -cit.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [muˈnɔ.sit]
• IPA^(key): (Balearic, Valencia) [moˈnɔ.sit]

Noun

monòcit m (plural monòcits)

1. (immunology, cytology) monocyte

Further reading

• “monòcit” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “monòcit”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “monòcit” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “monòcit” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.