neòfit

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin neophytus, from Ancient Greek νεόφυτος (neóphutos).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic, Valencia) [neˈɔ.fit]

Noun

neòfit m (plural neòfits, feminine neòfita)

1. neophyte

Further reading

• “neòfit” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “neòfit”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “neòfit” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “neòfit” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.