pantà

See also: panta, pantă, and panta-

Catalan

Etymology

Borrowed from Italian pantano, attested from the 14th century.

Pronunciation

• (Balearic, Central) IPA^(key): /pənˈta/
• (Valencian) IPA^(key): /panˈta/

Noun

pantà m (plural pantans)

1. swamp, marsh

Derived terms

• pantanós

Further reading

• “pantà” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “pantà” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “pantà” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.