pristí

See also: pristi and příští

Catalan

Etymology

A borrowing from Latin prīstĭnus, from the same root as prīmus (“first”). First attested in 1590.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic, Valencian) [pɾisˈti]

Adjective

pristí (feminine pristina, masculine plural pristins, feminine plural pristines)

1. original

Further reading

• “pristí” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “pristí”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “pristí” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “pristí” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.