purgatiu

Catalan

Etymology

Learned borrowing from Late Latin pūrgātīvus, from pūrgāre.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [pur.ɡəˈtiw]
• IPA^(key): (Valencian) [puɾ.ɣaˈtiw]

Adjective

purgatiu (feminine purgativa, masculine plural purgatius, feminine plural purgatives)

1. (medicine, pharmacology, etc.) purgative

Further reading

• “purgatiu” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
• “purgatiu” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “purgatiu”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “purgatiu” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.