suplent

Catalan

Etymology

Learned borrowing from Latin supplentem, present active participle of suppleō.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [suˈplen]
• IPA^(key): (Balearic, Valencia) [suˈplent]

Adjective

suplent m or f (masculine and feminine plural suplents)

1. substitute, surrogate

Derived terms

• suplència

Related terms

• suplir

Further reading

• “suplent” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “suplent”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “suplent” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “suplent” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.