taumaturg

Catalan

Etymology

From Ancient Greek θαυματουργóς (thaumatourgós).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [təw.məˈturk]
• IPA^(key): (Valencia) [taw.maˈtuɾk]
• Rhymes: -uɾk

Noun

taumaturg m (plural taumaturgs, feminine taumaturga)

1. thaumaturge

Related terms

• taumatúrgia
• taumatúrgic

Further reading

• “taumaturg” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “taumaturg”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “taumaturg” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “taumaturg” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Romanian

Etymology

Borrowed from French thaumaturge.

Noun

taumaturg m (plural taumaturgi)

1. thaumaturge

Declension

Declension of taumaturg

	singular		plural
	indefinite articulation	definite articulation	indefinite articulation	definite articulation
nominative/accusative	(un) taumaturg	taumaturgul	(niște) taumaturgi	taumaturgii
genitive/dative	(unui) taumaturg	taumaturgului	(unor) taumaturgi	taumaturgilor
vocative	taumaturgule		taumaturgilor