col·lidir

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin collīdere, with normal change of conjugation to -ir.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [kul.liˈði]
• IPA^(key): (Balearic) [kol.liˈði]
• IPA^(key): (Valencian) [kol.liˈðiɾ]

Verb

col·lidir (first-person singular present col·lideixo, first-person singular preterite col·lidí, past participle col·lidit)

1. (intransitive) to collide, to crash

   Synonym: topar

Conjugation

    Conjugation of col·lidir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			col·lidir
gerund			col·lidint
past participle				masculine		feminine
		singular		col·lidit		col·lidida
		plural		col·lidits		col·lidides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	col·lideixo	col·lideixes	col·lideix	col·lidim	col·lidiu	col·lideixen
	imperfect	col·lidia	col·lidies	col·lidia	col·lidíem	col·lidíeu	col·lidien
	future	col·lidiré	col·lidiràs	col·lidirà	col·lidirem	col·lidireu	col·lidiran
	preterite	col·lidí	col·lidires	col·lidí	col·lidírem	col·lidíreu	col·lidiren
	conditional	col·lidiria	col·lidiries	col·lidiria	col·lidiríem	col·lidiríeu	col·lidirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	col·lideixi	col·lideixis	col·lideixi	col·lidim	col·lidiu	col·lideixin
	imperfect	col·lidís	col·lidissis	col·lidís	col·lidíssim	col·lidíssiu	col·lidissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	col·lideix	col·lideixi	col·lidim	col·lidiu	col·lideixin
	negative (no)	—	no col·lideixis	no col·lideixi	no col·lidim	no col·lidiu	no col·lideixin

Related terms

• col·lisió

Further reading

• “col·lidir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “col·lidir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “col·lidir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.