creuar

Catalan

Etymology

From creu (“cross”) +‎ -ar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [kɾəˈwa]
• IPA^(key): (Valencian) [kɾeˈwaɾ]
• Rhymes: -a(ɾ)
• Homophone: creuà

Verb

creuar (first-person singular present creuo, first-person singular preterite creuí, past participle creuat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencian) /e/; (Balearic) /ə/

1. to cross, cross over

Conjugation

    Conjugation of creuar (first conjugation)

infinitive			creuar
gerund			creuant
past participle				masculine		feminine
		singular		creuat		creuada
		plural		creuats		creuades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	creuo	creues	creua	creuem	creueu	creuen
	imperfect	creuava	creuaves	creuava	creuàvem	creuàveu	creuaven
	future	creuaré	creuaràs	creuarà	creuarem	creuareu	creuaran
	preterite	creuí	creuares	creuà	creuàrem	creuàreu	creuaren
	conditional	creuaria	creuaries	creuaria	creuaríem	creuaríeu	creuarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	creui	creuis	creui	creuem	creueu	creuin
	imperfect	creués	creuessis	creués	creuéssim	creuéssiu	creuessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	creua	creui	creuem	creueu	creuin
	negative (no)	—	no creuis	no creui	no creuem	no creueu	no creuin

Derived terms

• encreuar
• entrecreuar

Further reading

• “creuar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “creuar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “creuar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “creuar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.